La Moda en “Els Bojos anys ’20”

En començar la Primera Guerra Mundial la dona vestia d’una manera i en acabar la guerra la seva imatge ja havia canviat radicalment.
Però no només la imatge, molts costums com fumar en públic, maquillar-se fora del domicili, es van convertir en símbol d’una nova dona, més lliure, per fer-se el seu espai a la societat.

Una època de grans canvis a la vida social i política dels països del món occidental, de les primeres avantguardes artístiques, de l’inici de l’star system dins de la indústria del cinema nord-americà, amb les actrius d’aquesta època com a Louise Brooks símbol de l’anomenada Jazz Age, va contribuir a la definició del look de 1920’s.

amb la seva cort de pèl “Bob” i els seus modals desinhibits, va ser un dels prototips de les noies garçonne, conegudes també com flappers juntament amb Clara Bow, que seran les cares de moda.

A les joves que van portar als seus extrems aquesta moda –com a reflex de la dona lliure- se’ls va conèixer com les flappers, que van aparèixer, sobretot, als Estats Units i Anglaterra. Van ser un grup de dones anònimes que amb el seu estil de vida provocador i estètica rupturista

van fer pública la seva imatge als carrers arribant a constituir un moviment estètic.
Si bé aquestes dones no van ser les que van implantar la nova moda (sorgida de les profundes transformacions en la dona durant i posterior a la I Guerra Mundial), sí que van contribuir a la difusió d’un estil del vestir avantguardista, que marca l’aparició del vestit modern femení .

Els anys 20 es caracteritza per una total ruptura amb tot el concepte anterior en la moda femenina:

Rebuig a les corbes, predomini de la senzillesa i la línia recta, però sobretot, dos elements que signifiquen una veritable revolució en el vestir de la dona: per primera vegada ensenya les cames i es talla el cabell.

Les principals raons historicoculturals es poden resumir en:
– Incorporació de la dona al món laboral (a causa de la Primera Guerra Mundial i les seues conseqüències)
– Necessitat de nous mercats per a la indústria tèxtil i confecció

– Auge dels esports, derivat dels nous conceptes sobre la higiene i la salut.
– Moviments feministes i les seues demandes en relació amb la igualtat de drets entre els sexes.
– Nova estètica derivada de les avantguardes artístiques.
Els esports (alpinisme, esquí, natació, futbol, ​​tennis, golf), a l’aire lliure, modelen un nou tipus d’ideal de bellesa, més prim, menys voluminós.

És així com es va produir l’evolució, la qual, al començament va ser espontània:
– 1919-21: Es generalitza el vestit camisa amb indecisions quant al lloc on ubicar la cintura (alt, sense arribar a imperi, o baix en maluc). El llarg general de les faldilles comença a pujar i en aquests anys es col·loca a mitja cama. Barrets d’ala àmplia i copa folgada que permet enfonsar-los fins a les celles.

– 1922-23: S’estabilitza la línia amb la cintura al maluc. Es mantenen encara elements decoratius al vestit i als barrets d’ales àmplies -com a continuació de l’època anterior- comença a reduir les seves dimensions i “enfonsar-se” cada vegada més.
– 1924-27: Furor per la simplicitat de la línia.

Gust geomètric de l’art-decó com a motiu decoratiu dels vestits. Es defineix el barret campanatge (campana), com a típic acompanyant d’aquesta línia.
La majoria de les dones es tallen el cabell i s’ho pentinen segons l’estil garçonne (noi).
El maquillatge també va caracteritzar la imatge de la dona dels anys 20: ulls molt ombrejats celles depilades i delineades molt fines, boca petita i destacada.
– 1926: Any en el qual la faldilla va ser més curta: al genoll.
– 1927-28: Comença a “recrear-se” la línia (faldilles amb rodes irregulars, vestits de mocadors, drapejats, etc.), es prepara el canvi per a l’etapa dels trenta.

Galeria d’Imatges