Segle XIX – Vestit de Bany d’época Victoriana

El concepte de vestit de bany troba el seu origen a la dècada de 1800, quan la gent visitava la famosa vora del mar per diferents motius com el busseig, la natació i el bany surf. Els vestits de bany es van dissenyar de manera que cobrissin tot el cos. Els canvis en la moda del vestit de bany van ser lents i graduals.

El vestit de bany de les dones en els primers anys de l’època victoriana era bàsicament un vestit negre fins als genolls. Els vestits que portaven les dones en els darrers anys del període victorià eren voluminosos eren més pràctics i atractius que els anteriors.

Els pantalons tot i ser acceptats com a roba de platja només estaven de moda als anys 20. Els vestits de bany sense mànigues van ser el resultat d’un canvi gradual en la moda dels vestits de bany. Durant el 1700 i principis del 1800, les dones portaven vestits llargs o bates de bany fetes de teixits que no es tornaven transparents quan es mollaven. Les dones tenien cura de no exposar la seva pell al sol i anaven a la platja amb una gorra, un mantó i guants per ombrejar la cara. Sovint, les dones cosien pesos a la vora dels vestits per evitar que el seu vestit surés cap amunt.

A la dècada de 1860 els vestits llargs van ser substituïts per vestits de dues peces: un vestit des de l’espatlla fins als genolls i un conjunt de pantalons amb polaines que arribaven fins al turmell. Als anys 1900 la dona ideal tenia un vestit separat que només s’utilitzava per banyar-se.

Durant aquesta època, els vestits de bany eren una tendència habitual i la gent s’hi anava acostumant. Les dones d’aquella època sabien mantenir el cos cobert.

Hi havia una màquina de banyar-se que en realitat era una cabana sobre rodes que donava intimitat absoluta a les dones que passaven tot el dia a la platja. Al segle XIX, el vestit de bany de les dones havia començat a encongir-se. A la dècada de 1920 el banyador ja no era una bata.

Les faldilles i els bloomers victorians es van reduir per mostrar més la figura femenina. El primer bikini va aparèixer poc després de la Segona Guerra Mundial.

En comparació amb les dones, els homes de l’època victoriana tenien una mica més de llibertat en els seus vestits de bany. Podien portar samarretes llargues de llana sense mànigues per sobre dels pantalons fins als genolls. Era il·legal en gairebé tots els llocs que els homes exposin el pit.