Outlander
Roba Femenina segle XVIII a Escòcia basat en la sèrie del mateix nom.
Segle XVIII – Escòcia
Hi ha un gran contrast entre la vestimenta de Claire al segle XX i la roba que es veu obligada a fer servir en arribar al segle XVIII. En aquesta entrada al blog intentem identificar les peces de roba que formen part del seu vestit.
La vestimenta femenina del segle XVIII consistia en diverses capes de roba amarrades al cos que feien que vestir-se i desvestir-se fos una tasca laboriosa i difícil de fer-la un mateix.
També s’ha de destacar que TOTES les peçes de roba les han fet a mà les nostres models.
La Camisa de Dormir
És la peça més interna de tota la vestimenta femenina que també vestien els nens. Normalment estava feta amb diferents qualitats de lli i usualment portava cordons al coll i les mànigues. Algunes vegades estava adornada amb encaix. Pràcticament es “vivia” en aquesta peça i fins i tot es banyaven amb ella posada.
La Cotilla
Durant aquesta època s’utilitza principalment la cotilla de dos cossos que consisteix de dues parts que s’ajustaven amb llaços tant davant com darrere i el propòsit de la qual era donar una forma de V. Lligar una bona cotilla no era tasca que es pogués realitzar sola fàcilment i amb ajuda solia prendre al voltant de 20 minuts.
les cotilles de dos cossos van ser la peça fonamental del segle XVIII. Es van desenvolupar a partir dels cossets estructurats del segle XVII. El tors de moda del segle XVII era un tronc tubular allargat. A través d’aquests se li donava al cos forma cònica, aixecant i recolzant els pits.
Freqüentment es construïen amb capes de lli on s’inserien estretes tires rígides. Les cotilles de dos cossos variaven des d’estructures perfectament rígides fins a molt flexibles. Les tires rígides podien ser de balenes, metall, fusta, cartró, cartolina o fil empaquetat. L’exterior podia cobrir-se amb sedes fines, estambrats o llins senzills.Les dones de la noblesa i de recursos mitjans usaven cotilles de dos cossos la major part del temps. Mentre que les dones de la noblesa buscaven una bona forma i una millor postura, les dones treballadores els necessitaven com a suport per a l’esquena en les seves tasques diàries.
El Rul·lo
El rul·lo era un rotllo encoixinat, farcit de suro o d’algun material lleuger com el dels coixins, lligat al voltant del darrere per donar a la falda més plenitud a la cintura fent semblar més ampla als malucs i més estreta a la cintura.
Els malucs amples han estat, des de l’inici dels temps, un signe de fertilitat, per això aquestes peces buscaven exagerar els malucs d’una dona i accentuar-ne la cintura. En aquella època tenir descendència era molt important: els pobres necessitaven fills que treballessin per sostenir la família i els nobles fills que asseguressin les línies de successió i les seves propietats.
L’Enaigua
Com la majoria dels vestits tenien oberta la part davantera de la falda calia fer servir un enagua per cobrir la bretxa. Les enaguas podien ser encoixinades tant per abrigar com per moda. Solien ser de lli, llana o cotó. Aquesta peça s’usava encara que la faldilla del vestit no fos oberta. S’usava damunt del rul·lo. En cas d’usar una sola enagua aquesta podia estar decorada per embellir el conjunt del vestit.
En el cas de les nostres Models, van fer-se L’enaigua de colors.
La Faldilla Superior
Aquesta era la falda que formava la capa exterior de la roba. La mateixa podia ser contínua o estar oberta a la part davantera per deixar veure la segona enagua. Aquesta faldilla podia ser llisa i funcional o decorada.
El Cosset
Constituïa la part visible de la porció superior de la vestimenta femenina. Freqüentment era una peça separada equivalent a les bruses o camises de la nostra època. S’usava sobre la cotilla de dos cossos. En moltes ocasions les dones de la classe alta feien servir vestits en què aquesta peça anava unida a la falda que quedava oberta a la part davantera per deixar veure la capa inferior.
Galeria d’Imatges
