L’Última Ossa d’Ordino
L’Esbart Valls del Nord va estrenar el 6 de maig a l’Auditori Nacional d’Andorra, ‘L’última ossa d’Ordino’ amb música creada per l’ocasió per Albert Gumí, director artístic de l’ONCA,
i coreografies de Lluís Calduch, exdirector de l’Esbart Ciutat Comtal, i Jordi Rubio, director artístic de l’Esbart Dansaire de Rubí.
Esbart Valls Del Nord “L’última ossa i El Bunner d’ordino”
L’espectacle és l’adaptació dansaire de la representació popular de l’Ossa d’Ordino que cada desembre l’Associació de Cultura Popular d’Ordino interpreta a la plaça i que el 29 de novembre passat va ser inclosa a la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco.
L’estrena coincidirà amb la celebració de la Fira del Bestiar com ha anunciat el conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat del comú d’Ordino, Eduard Betriu qui ha destacat la “recuperacio d’una tradició del nostre patrimoni”. La codirectora, amb Pilar Capdevila, de l’Esbart Valls del Nord, Sandra Tudó ha definit el projecte “d’únic i diferent” que inclourà ‘El Buner d’Ordino’.
L’objectiu ha estat “posar-nos a treballar al servei de la cultura del pais” en paraules d’Albert Gumí.
L’espectacle tindrà música en directe i tots els intèrprets són andorrans a banda del contrabaix. “És música clàssica amb tocs populars”, diu Gumí tot reconeixent que la part musical “ha estat un repte, ja que cada un dels personatges té la seva pròpia música”. A la parròquia d’Ordino hi havia dos osses: una al Quart d’Ordino i l’altra a la Cortinada, la segona va desaparèixer als anys vint.
En aquest cas, la història tenia petites diferències, com per exemple que la minyona no era lletja i no els volia enganyar,
o que era el cavaller qui matava l’ossa. També hi havia una parella de senyors. El cavaller seduïa la senyora i marxaven junts, tot i que segons algunes versions ell se’n penedia i li deia que havia de tornar amb el seu marit. La minyona de ‘L’última ossa d’Ordino’ cantarà “baixant de la Font del Gat”.
Pel que fa a la coreografia, Lluís Calduch ha indicat que s’escenificarà una tradició que es viva des de 1838
amb Fra Tomàs Junoy, provicari d’Anyós. Considera que treballar amb l’ONCA ha estat un repte “perquè hem d’estar a la seva alçada”. Calduch ha coincidit amb Tudó en definir la tasca de preparació de l’espectacle de “titànica”. Els assajos han estat llargs en sessions de fins a dotze hores els caps de setmana. Després de l’estrena no es descarta representar l’espectacle en altres poblacions vinculades a la llegenda com Encamp. Prats de Molló o Arles sur Tech.
Galeria d’Imatges
